Tot i que aquest marisc sembla poc adient pel consum, sobretot per l'aspecte físic que se'n percep ja que es troba recobert de punxes bastant gruixudes, les garotes s'han utilitzat per menjar des de fa molt de temps enrere. Era típic veure-ho menjar als pescadors, que passaven tantes hores al mar, i a la gent que residia propera a la costa. S'acostumava a menjar de postres després de dinar o per berenar.
Antigament, les colles d'amics, famílies o pescadors tenien com a costum apropar-se a les roques del mar per pescar algunes garoines i després menjar-se-les acompanyades amb pa, botifarra negra i vi. N'era tot un ritual i realitzaven d'aquest àpat una trobada social.
Les garoines es mengen partides per la meitat. S'han d'obrir en compte per tal de no fer-se mal amb la closca. Un cop obertes amb una cullera s'agafa la part vermellosa (glàndules) i es posa damunt de la llesca de pa.
En els últims anys aquest menjar ja consumit i valorat, antigament, per la gent de mar del Baix Empordà i de classe baixa ha esdevingut, a dia d'avui, un plat apreciat i dels més excel·lents als restaurants de la zona.
Degut a l'extensió de la seva presència a la cuina catalana, aquest fruit de mar s'ha posat en gran perill d'extinció. Per això, actualment, se n'ha regulat la pesca via administració.
Entrades
